Administrar

BrainStorm a la mallorquina ...

Pitjor Impossible

ToniFrau | 30 Agost, 2006 13:10

Curiosa mostra de cinema a Gijón, fins dia 3 de setembre es farà la setena mostra de cinema “Pitjor Impossible”. Es tracta de pel·lícules de por, filmades amb molt baix pressupost als finals dels anys 70, quan encara no existien ordinador per realitzar els efectes especials i tot es feia amb disfresses xerecs, decorats de cartró pedra i molta, molta imaginació.

 

Pensant amb aquests gènere, me venen al cap algunes de les primeres imatges de pel·lícules de por que vaig poder veure quan era petit. Normalment en aquell temps no solia veure aquest tipus de pel·lícules, be perquè a ca nostra no me deixaven veure-les o be perquè quan me deixaven a mi me faltava coratge per suportar-les, ara be no puc negar que sempre me varen  despertar la curiositat.

 

Un dels primers records de pel·lícules de por que tenc, era d’un estiu a Son Serra, a ca la meva padrina jove mirant la televisió desprès de sopar amb la meva cosina Victoria, feien una pel·lícula amb blanc i negre que més o manco anava d’un meteorit molt gros que havia caigut a la terra i de dedins sortia una espècie de dimoni, vaja acollonament que vaig aplegar aquell vespre.

 

Amb una altre ocasió la meva germana major va anar al cinema amb els seus amics a veure l’estrena de “El Exorcista”, desprès de la pel·lícula varen venir a ca nostra i es posaren a comentar algunes escenes i voila !!: el segon “canguelo” de la meva vida, domés de sentir el que deien de la pel·lícula, no va fer falta veure-la. Això sí al cap d’uns pocs anys quan me vaig decidir a veure-la vaig experimentar per segona vegada la mateixa sensació, la meva germana i els seus amics no havien exagerat gens. Sempre he dit que ha estat la pel·lícula de por que més me va impactar al seu moment.

 

Quan ja vaig créixer un poc, de edat no de cap, si que definitivament aquest gènere me va enganxar i vaig poder “alluinar” anant al cinema o llogant cintes al videoclub, aquells films de sèrie B de zombies: “La noche de los muertos vivientes”, “Zombie”, “No profanar el sueño de los muertos”, etc. realment varen formar part de les converses del meus amics i jo durant un bon grapat d’anys.

 

Una altre sensació que record d’aquells temps, era quan havíem estat parlant d’aquests temes amb els amics i tornava totsol el diumenge vespre de Sa Ràpita cap a Palma amb el meu primer cotxe el meu estimat “Pandita” i anava per la carretera del Cap Blanc havia de mirar una dotzena de vegades pel retrovisor perquè notava que hi havia algú segut darrera, vos puc jurar que en aquell temps no m’hagués aturat per rés a la carretera, ni per na Shakira fent autostop!!

 

Per acabar vos vull donar un petit consell, no ho de cometre el meu mateix error cercant i mirant a l’actualitat aquelles pel·lícules que tan bon record tenim, perquè segur que vos endureu un bon xasco i vos demanareu: com me podia agradar això ?

 

Pels aficionats vos deix un link on trobareu una molt bona web amb una informació fantàstica: http://www.abandomoviez.net

 

Au idò, me’n vaig a dinar que ja és ben hora i recordeu: quan aneu totsols amb el cotxe per una carretera llunyana, fosca i sense circulació: NO MIREU PEL RETROVISOR !!

Test de Velocitat GrÓfic

ToniFrau | 24 Agost, 2006 17:01

Avui he trobat un test de velocitat amb un entorn gràfic bastant original,

aquí el teniu: http://www.speedtest.net/

Broken Social Scene

ToniFrau | 18 Agost, 2006 10:20

Què bons que son aquests dies de vacances on un pot fer allò que la resta de l’any no troba temps per fer-ho, com per exemple: BADAR.

 

Avui dematí després de contestar un parell d'emails de feina, he pogut badar un poc mirant el cel ennuvolat i la serra de na Burguesa amb la punta del Galatzó per adalt, segut a la terrassa de canostra acompanyat d’un bon cafè he tengut temps per una de les meves passions: la música.

 

M’he dedicat a trescar un poc per les novetats musicals i he trobat un grup nou que m’ha sorprès per las seva frescor i per els seus sons originals: BROKEN SOCIAL SCENE.

 

Aquest grup canadenc es va formar a Toronto l’any 1999 per en Kevin Drew i en Brendan Canning. Està compost per més de 10 persones que es van canviant, fan un música anomenada “Indie Rock” amb una molt bona qualitat i amb un so fresc, cosa que actualment es bastant difícil. Ja tenen un parell de discs al mercat, ara bé vos puc recomanar la cançó que m’ha enganxat a ells, es diu: "7/4 Shoreline", intenteu escoltar-la i ja veure-ho el que dic. L’any passat varen treure el seu segon disc “You forgot it in people” i s’han dedicat a fer una gira per tot el mon (A Espanya varen venir al festival AV de Fuengirola) arrasant a tots el concerts que han fet.

 

Au idò, després d’escriure aquest article anirem a badar un poc més, això sí ara escoltant “You forgot in people”.

1 2 3 4  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS