Administrar

BrainStorm a la mallorquina ...

Un nou medicament

ToniFrau | 12 Abril, 2007 09:52

Per els mals de cap i altres símptomes. Vos passa pel cap algú per recomanar-li ? Se necessitarà recepta ?

Una Psicofonia ?

ToniFrau | 10 Abril, 2007 17:41

Avui horabaixa m'ha pegat per tornar llegir un parell de blogs que sovint segueixo i he trobat un article que m'havia passat per alt al blog d'en Pep Torro.

En Pep ens conta una experiència que va tenir a ca seva fent psicofonies, això m'ha animat a contar-vos la que vaig tenir jo quan tenia uns tretze o catorze anys.

Tots aquests temes esotèrics sempre m'han agradat i en aquells temps vaig poder descobrir, gracies al meu cunyat Toni, un programa de radio que tocava aquesta temàtica. Aquell programa s'anomenava “Medianoche”, era conduit per un tal Antonio José Alés i tenia un format molt semblant al actual “Milenio 3” d'en Iker Jimenez.

Encara record aquelles vetllades de l'estiu, quan ja havia acabat l'escola, escoltant el programa al llit amb un acollonament directament proporcional al tema que tractessin aquell vespre.

Allà va ser un dels primers pics on vaig sentir parlar de les psicofonies, despertant-me una gran curiositat i unes ganes d’experimentar amb el que contaven.

Així que parlant amb un dels meus col·legues d'aventures adolescents, en Carlitos, que per la seva part també havia fet experiments d’aquests, varem posar-nos en marxa i començarem a fer proves amb diferents equips i en diferents llocs tenint un èxit molt pobre.

Així varem seguir un parell de vegades fins que un dia, el meu cunyat gran, en Toni, es va oferir a fer de “notari”. En Toni és metge i te 10 anys més que noltros, ell ens aportaria la part científica i el seny que ens podia faltar.

Es va comprometre a comprar una cinta de casset verge i posar-hi el cotxe per anar a un lloc tranquil sense massa renou i a Sa Ràpita. Noltros dos aportaríem el radiocasset i un micròfon amb un cable llarg per a fer la gravació, a part de la nostra poca experiència.

Després d'avaluar diferents llocs varem decidir anar a un bunker que hi ha davall la Torre de Son Durí, que en aquell temps era un lloc molt tranquil i fàcil d'arribar, com podeu veure a la foto de dalt (no se qui és l'autor), no com ara.

Així que un horabaixa de prest varem partir cap allà, el meu col·lega va dur un radiocasset mono i un micròfon marca Shure amb el cable ben llarg que havia aconseguit d’un germà seu que tocava música amb un grup i en Toni una cinta de casset Sony sense desprecintar.

Quan varem arribar, deixarem el cotxe, un seat 127 de color taronja, aparcat a la part de baix, on ja existia un pas debut a la construcció del Club Nàutic, caminant arribarem a la base de la torre on hi ha el bunker.

Obrirem la comporta metàl·lica del bunker col·locant una rel de mata torta, damunt el forat d’entrada i penjarem el micròfon pel cable al pal, d’aquesta manera teníem el micròfon dins el bunker sense fregar per cap paret. Seguidament connectarem el micròfon a la entrada del radiocasset, llevarem l’envoltaria de plàstic del casset, ficant-lo dins l’aparell i començarem a gravar dient la data i la hora primer.

Llavors de tenir tot engirgolat anàrem a caminar un poc per la pleta de devora sense perdre de vista el lloc de gravació, una per si hi anava qualcú i un altre per si algú ens fotia l’invent.

Desprès de mitja hora que era el que durava la cinta hi varem anar a girar-la, per seguir passejant mitja hora més.

Quan va ser l’hora partirem a recollir tota la escampadissa i mentre recollíem tenguérem una mala idea: escoltar allà mateix la cinta. Varem rebobinar amb el “Play” posat, d’aquesta manera si hi havia algun renou més fort que el renou ambient ho podíem detectar molt aviat, fins que sentirem un renou diferent amb la sorpresa quan varem mollar el boto de rebobinar: es va sentir una veu molt clara ... Crec que no he vist a ningú donar-se tanta pressa com noltros, recollint i començant a córrer.

Per arribar al cotxe havíem de botar una petit desnivell, però això no va ser cap problema per ningú, fins i tot pel meu cunyat que va pegar un bot espectacular, passant quasi per damunt noltros sense cap esforç.

Quan ja varem ser dins el cotxe, i amb el cotxe en marxa per poder fugir si era necessari, posarem la cinta a la radio del cotxe i començarem a escoltar-la amb més deteniment amb el resultat d’una de les fetes més grosses que puc recordar: a la cinta se podia escoltar una veu fosca, cansada, amb dificultats per a respirar, parlant sense seguir una construcció correcta de les frases, ens deia: Fuera, Iros, Fuera, José, Me llamo, Fuera, Iros ..., encara ara se me posa el pel de punta quan ho record.

Quina feta i quin pet que ens varem dur, volíem experiències i en varem aconseguir, això si va bastar amb una de forta per no haver de cercar-ne pus mai més.

Amb el temps vaig sentir una història que contaven una gent de l’entorn del Club Nàutic, no se fins quin punt pot ser vera però per si de cas vos la contaré: Quan feien les excavacions per a fer el Club varen trobar enterrat els ossos amb l’uniforme d’un guàrdia civil amb un tir al cap, ves a saber si a causa de la guerra civil o al estraperlo, aquell home havia acabat els seus dies allà.

Desprès de tot això hagués estat molt interessant investigar si per aquells indrets havia desaparegut un civil que se anomenava José, no ho trobeu ?

Vos puc assegurar que a partir d’aquell dia no ens han quedat ganes de fer cap psicofonia, ni cap experiment paranormal.

He arribat a la conclusió que alguna cosa segur que hi ha, no sé el que, però de totes maneres quan sigui l’hora ja ho sabré, per ara no fris. ;)

El meu Zen

ToniFrau | 04 Abril, 2007 10:00

 

Ja fa un parell de mesos que tenc una nova jugueta: Un ZEN V PLUS de 4 Gb. i la veritat és que per ara no ho canviï per res.

A l’hora de decidir-me me va costar una mica, tenia clar una parell de coses:

  • La qualitat de so per mi és molt important, m’estim més no escoltar res que escoltar música amb equips que sonen malament.
  • No havia de ser molt gros, si l’he de passejar: la grandària si que importa.
  • La capacitat mínima hauria de ser de 2 Gb o més, això me permet dur dues o tres discografies completes i algunes recopilacions de les meves.
  • No el vull amb disc dur, que tengui disc dur implica una major fragilitat i una menor autonomia i si traiem comptes amb 2 Gb. hi caben moltes cançons.
  • M’estimaria més que anés amb piles estàndard, per poder tenir un joc sempre carregat i no quedar penjat quan no ets a ca teva.
  • Vull una autonomia important, i més si el reproductor no pot anar amb piles estàndard.
  • He de poder escoltar la radio, sovint escolt un parell de programes de radio.
  • I ja que hi som, convé que dugui pantalla per veure fotos, pot ser interessant dur les darreres fotos que he fetes per poder mostrar-les si és necessari.

Després de molt i molt cercar i no trobar cap reproductor MP3 que complís totes les meves exigències, me’n vaig donar que per ventura me estava passant la mica massa amb les meves exigències i vaig davallar un poquet el llistó.

Quasi tots el nous reproductors venen amb bateria recarragable, això no m’agrada perquè si ets pel mon i s’esgota la bateria te quedes penjat, en canvi si el teu equip pot anar amb bateries estàndard tipus AA o AAA pots tenir un joc sempre carregat, que és el que faig amb la meva camera digital, però que hem de fer crec que m’hauré de baixar del carro amb aquest tema.

Tenint en compte, tot el comentat anteriorment el finalistes van ser: el IPOD NANO i el ZEN V PLUS ... and the winner is: CREATIVE ZEN V PLUS de 4 Gb.

La decisió va ser difícil: la qualitat de so dels dos és molt bona si filem prim me va agradar més el só del ZEN, és més petit el ZEN però el IPOD és molt prim, els dos van amb bateries recarragables, hi ha quantitat de gadgets pel IPOD, hi ha una versió del IPOD amb 8 Gb. i amb el ZEN només arribem als 4 Gb., però el que de veritat m’ha fet decidir ha estat que el IPOD no dur radio, es vera que existeix un complement per afegir radio al IPOD per ja és un altre ormeig més. Així, per tot això abans comentat tenc un ZEN a la meva vida.

A més aquesta setmana he descobert un gadget molt interessant que per descomptat ja he comenat, un Kensington Universal FM Transmitter.

Aquest tipus d’aparells fa temps que han sortir però que anessin alimentats a la toma del encenedor encara no n’havia vist cap. Es tracta d’un emissor de FM que s’alimenta amb la toma del encenedor del cotxe, amb això solucionem el problema de l’autonomia amb alimentació a piles, i es connecta a la sortida d’auriculars del reproductor i permet, sintonitzant a la radio del cotxe una freqüència buida, escoltar tot el que tenim al nostre reproductor sense necessitat de connectar físicament amb cables al equip del cotxe i sense necessitat de que la radio estigui preparada per connexions sense fils, un gran invent baix el meu punt de vista.

Ara veurem quan m’arribi si me donarà la qualitat musical que esper, ja m’estan passant pel cap diferents proves i experiment per fer.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS