De Bon De Veres

Sempre m'he demanat: I qui pu... era en Murphy?

Idò ja ho he trobat.

El seu nom complet era Edward A. Murphy, nascut a l'any 1917 a EEUU. Va ser enginyer de les Forces Aèries. Les seves tasques eren realitzar experiments de acceleració amb persones humanes. Aquest experiments es realitzaven amb trineus damunt rails impulsats per coets. Els efectes de l'acceleració es controlaven mitjançant 16 sensors damunt el cos de la persona.

Una vegada un col·laborador d'en Murphy les va col·locar tots al revés de com havien d'anar i en Murphy quan ho va veure va dir: Si existeix dues maneres de fer alguna cosa i una de elles és un desastre, llavors sempre haurà algú que triarà la manera incorrecte.

A partir d'aquella frase es va fer famós i aviat es varen sentir diferents frases amb la mateixa filosofia per totes parts, fins el punt que a l'any 1958 la definició de Llei d'en Murphy havia estat inclosa als diccionaris.

Fa un temps vaig fer una recopilació per una web de 365 Lleis d'en Murphy, una per cada dia de l'any.

A partir d'avui torn posar aquesta recopilació a l'abast de tots. Aquí teniu el link: http://bloc.balearweb.net/resource/257/6649

I ara vaig a acabar ràpidament aquest article no sigui cosa que se me pengi l'ordinador ...

• Es per demés Micky, sempre que parlam d'en Murphy m'en record de tú, ;)

Avui dematí m'he dedicat a trescar un poc per veure si ampliava informació sobre l'heura del meu jardí i he trobat una altre web molt interessant: un herbolari virtual realitzat pel Laboratori de Botànica de la UIB on podem trobar quasi tots el tipus de la nostra flora classificats pel nom científic o el nom popular, unes 1377 espècies, casi rés !!. També podrem realitzar cerques per espècies introduïdes o protegides.

Resumint: una feina ben feta.

Aquí teniu la web: http://herbarivirtual.uib.es

Han caigut a les meves mans les fotos del tornado a l'aeroport de Barcelona. Simplement impressionant. Me pareix veure imatges de EEUU.

Ara que tenim tan fresc el desastre de Nova Orleans amb el Katrina tal vegada ens convé pensar si el canvi climàtic que s'esperava per d'aquí a uns anys ja està arribant.

Aquí teniu les imatges: http://bloc.balearweb.net/album/257/709

Després d'un estiu bastant light i unes molt correctes vacances, ja hem tornat.

I aquest títol a l'article ? Idò per fer un petit homenatge ... a aquest personatge ? No !!; Per aquell antic grup d'humoristes que el seu nom era com el dia d'avui ?, idò per això deu ser.

Disculpeu la tardança però he tengut una temporadeta molt poc activa, "neuronalment" parlant i ja sabeu que això de la calor no ajuda gens.

Es possible que com diria en Serrat: "... las musas han pasado de mí ..." però supòs que no estarem molt de temps a tornar trobar-nos.

Fins aviat !!

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingeu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

• by Joan Manel Serrat
• I cantada per SAU ja no ho puc explicar ...
• Pot arribar a ser la banda sonora de l'illa de Mallorca ?