De Bon De Veres

Time, flowing like a river
Time, beckoning me
Who knows when we shall meet again
If ever
But time
Keeps flowing like a river
To the sea 

Goodbye my love, Maybe for forever
Goodbye my love, The tide waits for me
Who knows when we shall meet again
If ever
But time
Keeps flowing like a river (on and on)
To the sea, to the sea 

Till it's gone forever
Gone forever
Gone forevermore 

Goodbye my friends, Maybe forever
Goodbye my friends, The stars wait for me
Who knows where we shall meet again
If ever
But time
Keeps flowing like a river (on and on)
To the sea, to the sea 

Till it's gone forever
Gone forever
Gone forevermore 

by Eric Woolfson i Alan Parsons

I que és Shpongle ?

Idò és el nom d'un grup musical, ara això sí no me demaneu d'on punyetes surt aquest nom.

Està format per en Simon Posford i en Raja Ram. És un grup que he descobert recentment i la veritat és que m'he està agradant molt. Fan una música un poc rara, una mescla de ritmes ètnics i d'altres molt electrònics, però la veritat és que trobo que aquest grup està fent alguna cosa que fins ara no havia fet ningú.

Em recorda molt el que sentia aquelles primeres vegades que escoltava alguns temes de Pink Floyd, Alan Parsons o inclòs Kraftwerk, tot aquell conjunt de sons, ritmes i harmonies tan particulars que mai abans havia escoltat.

Tenen tres CD al mercat: Are you Shpongle, Tales of the Inexpressible i un Remixed, ara mateix crec que estan a punt de treure el quart. Com sempre, a l'apartat de enllaços trobareu un link a la seva web.

Crec que aquest grup ens està donant una mostra de que estem en el segle XXI, fins i tot per la música.

• Gràcies Carlitos per recomanar-me aquest grup, ;).

Mira per on, avui tenc un dinar amb els antics alumnes del curs de vuitè de EGB de La Salle de l'any 1979/1980. La raó d'aquest dinar és per fer un petit homenatge a una gran persona, un Germà de La Salle: Juan Manuel. Idò si, en Juan Manuel se ens jubila. Ja n'ha fet 65 !!

Encara record aquell primer any que va venir a La Salle de Palma, un basc un poc introvertit, no gaire xerrador fins que te guanyaves la seva confiança. Quant arribar tenia la meva edat, 40 anys i mireu, ja han passat 25 anys. Quin bons moments em venen al cap, de convivències, d'excursió, a la classe, etc. El vaig tenir 2 anys de tutor i vaig aprendre molt amb ell, no domés d'assignatures de l'escola si no moltes assignatures de la vida. M'encantava parlar amb ell, podies parlar de molts de temes i sempre acabaves aprenent alguna cosa. També record que em va ajudar molt a un moment molt difícil de la meva vida. De literatura puc recordar que li encantava en Pablo Neruda, de pintura l'època del impressionisme i de futbol, com bon basc, l'Athletic de Bilbao.

Ara el Germà Juan Manuel comença una altra etapa de la seva vida, de la que estic ben segur que podrà dedicar temps a totes les coses que li agraden i que no havia pogut fer fins ara, per culpa de la seva vocació com educador i després de una vida dedicada als altres.

A causa de una de les meves manies o virtuts, he cercat i trobat un parell de fotos que tenia guardades d'aquella època. Ho de disculpar la qualitat de les mateixes però he intentat escanejar i millorar-les tot el que he pogut. Les vos he deixades a l'apartat dels Àlbums dins un anomenat LA SALLE, fins hi tot en tenim una d'En Juan Manuel a una excursió amb la seva txapela.

I ara per acabar m'en vaig cap el Restaurant que avui no vull arribar tard.

Gràcies Germà Juan Manuel per deixar-mos compartir un temps tan important de la nostra vida amb tu.

Sort !!

Quin invent que han desenvolupat el Ministeri d'Agricultura: una eina anomenada SIGPAC.

A través d'una web ens apareix un mapa de la península i de les illes amb una petita barra d'eines a baix a l'esquerra, si triem l'opció de lupa (zoom) i anem pitjant damunt la zona que volem, es va ampliant d'una manera bastant àgil fins el punt que podem veure perfectament la nostra casa o fins hi tot la nostra barca.

Quina por que em dona això, vos imagineu fins quin punt ens poden tenir controlats. Està clar que la funció d'aquesta eina no és aquesta però ho podria ser.

Ara bé, per el que pugui ser em d'estar ben preparats: Si anem pel camp i ens ve alguna necessitat s'ha acabat el badar: SEMPRE DAVALL UN ARBRE, no sigui cosa que a una propera versió surti alguna cosa que no desitgem. I per descomptat, pus aventures i festejades a la platja a l'estiu si no disposem d'una sombrilla.

Per si ho voleu provar: http://sigpac.mapa.es/fega/visor/

Per qüestions de feina he estat aquests dies passats per Ciutadella.

Quina meravella de port, per molt que hi vagi no me puc cansar mai de contemplar aquest port natural.  

El que no m'ha agradat tant ha estat el temps que hem tingut, he sabut de bon de veres el que és el vent de Menorca, però bé, no es pot tenir tot.

També he descobert l'econòmic que és llogar un cotxe en temporada baixa, quasi pel que ens hagués costat un taxi des de l'aeroport a Ciutadella anar i tornar, hem tingut 4 dies un cotxe. 

De la gastronomia crec que no fa falta parlar-ne, ja sabem tots que s'hi menja de conya per allà, ara bé vàrem provar unes pilotes de calamars al "Triton" del port que varen ser un vici. 

Oh !! les pomades, quina cosa més bona, i és per demés quan les fem a casa no em surten igual.

I de la gent que podem dir que no sapiguem, m'encanta el caràcter menorquí. Sempre dic el mateix: encara no he conegut un menorquí mala persona, que com per tot segur que algun n'hi ha però mira per on no hem coincidit mai.

I per acabar, com sempre: Gràcies Ciutadella per ser tan guapa !!