Administrar

BrainStorm a la mallorquina ...

Omemo

ToniFrau | 03 Maig, 2007 08:34

 

Idò una bona noticia per a començar el mes de maig: en Pablo Soto, creador d’algunes plataformes P2P, està acabant de desenvolupar un projecte nou amb el nom de Omemo.

Es tracta d’un sistema per a crear un disc virtual amb taules de hash, és a dir, amb aquest sistema no es comparteixen fitxers sinó espai lliure que juntament amb els espais de tots el usuaris formaran un enorme disc virtual.

Quan noltros compartim una part del nostre disc al sistema, obtindrem drets de lectura o escriptura i en el nostre equip ens apareixerà una unitat virtual on podrem accedir com si fos una unitat més del nostre sistema, a més el contingut que compartim no desapareix quan ens desconnectem de la xarxa.

Quina bona pinta que fa, ara veurem quin temps ens queda per a provar-lo i quines il·legalitats hi trobaran els colegues de la $GAE.

Un nou medicament

ToniFrau | 12 Abril, 2007 09:52

Per els mals de cap i altres símptomes. Vos passa pel cap algú per recomanar-li ? Se necessitarà recepta ?

Una Psicofonia ?

ToniFrau | 10 Abril, 2007 17:41

Avui horabaixa m'ha pegat per tornar llegir un parell de blogs que sovint segueixo i he trobat un article que m'havia passat per alt al blog d'en Pep Torro.

En Pep ens conta una experiència que va tenir a ca seva fent psicofonies, això m'ha animat a contar-vos la que vaig tenir jo quan tenia uns tretze o catorze anys.

Tots aquests temes esotèrics sempre m'han agradat i en aquells temps vaig poder descobrir, gracies al meu cunyat Toni, un programa de radio que tocava aquesta temàtica. Aquell programa s'anomenava “Medianoche”, era conduit per un tal Antonio José Alés i tenia un format molt semblant al actual “Milenio 3” d'en Iker Jimenez.

Encara record aquelles vetllades de l'estiu, quan ja havia acabat l'escola, escoltant el programa al llit amb un acollonament directament proporcional al tema que tractessin aquell vespre.

Allà va ser un dels primers pics on vaig sentir parlar de les psicofonies, despertant-me una gran curiositat i unes ganes d’experimentar amb el que contaven.

Així que parlant amb un dels meus col·legues d'aventures adolescents, en Carlitos, que per la seva part també havia fet experiments d’aquests, varem posar-nos en marxa i començarem a fer proves amb diferents equips i en diferents llocs tenint un èxit molt pobre.

Així varem seguir un parell de vegades fins que un dia, el meu cunyat gran, en Toni, es va oferir a fer de “notari”. En Toni és metge i te 10 anys més que noltros, ell ens aportaria la part científica i el seny que ens podia faltar.

Es va comprometre a comprar una cinta de casset verge i posar-hi el cotxe per anar a un lloc tranquil sense massa renou i a Sa Ràpita. Noltros dos aportaríem el radiocasset i un micròfon amb un cable llarg per a fer la gravació, a part de la nostra poca experiència.

Després d'avaluar diferents llocs varem decidir anar a un bunker que hi ha davall la Torre de Son Durí, que en aquell temps era un lloc molt tranquil i fàcil d'arribar, com podeu veure a la foto de dalt (no se qui és l'autor), no com ara.

Així que un horabaixa de prest varem partir cap allà, el meu col·lega va dur un radiocasset mono i un micròfon marca Shure amb el cable ben llarg que havia aconseguit d’un germà seu que tocava música amb un grup i en Toni una cinta de casset Sony sense desprecintar.

Quan varem arribar, deixarem el cotxe, un seat 127 de color taronja, aparcat a la part de baix, on ja existia un pas debut a la construcció del Club Nàutic, caminant arribarem a la base de la torre on hi ha el bunker.

Obrirem la comporta metàl·lica del bunker col·locant una rel de mata torta, damunt el forat d’entrada i penjarem el micròfon pel cable al pal, d’aquesta manera teníem el micròfon dins el bunker sense fregar per cap paret. Seguidament connectarem el micròfon a la entrada del radiocasset, llevarem l’envoltaria de plàstic del casset, ficant-lo dins l’aparell i començarem a gravar dient la data i la hora primer.

Llavors de tenir tot engirgolat anàrem a caminar un poc per la pleta de devora sense perdre de vista el lloc de gravació, una per si hi anava qualcú i un altre per si algú ens fotia l’invent.

Desprès de mitja hora que era el que durava la cinta hi varem anar a girar-la, per seguir passejant mitja hora més.

Quan va ser l’hora partirem a recollir tota la escampadissa i mentre recollíem tenguérem una mala idea: escoltar allà mateix la cinta. Varem rebobinar amb el “Play” posat, d’aquesta manera si hi havia algun renou més fort que el renou ambient ho podíem detectar molt aviat, fins que sentirem un renou diferent amb la sorpresa quan varem mollar el boto de rebobinar: es va sentir una veu molt clara ... Crec que no he vist a ningú donar-se tanta pressa com noltros, recollint i començant a córrer.

Per arribar al cotxe havíem de botar una petit desnivell, però això no va ser cap problema per ningú, fins i tot pel meu cunyat que va pegar un bot espectacular, passant quasi per damunt noltros sense cap esforç.

Quan ja varem ser dins el cotxe, i amb el cotxe en marxa per poder fugir si era necessari, posarem la cinta a la radio del cotxe i començarem a escoltar-la amb més deteniment amb el resultat d’una de les fetes més grosses que puc recordar: a la cinta se podia escoltar una veu fosca, cansada, amb dificultats per a respirar, parlant sense seguir una construcció correcta de les frases, ens deia: Fuera, Iros, Fuera, José, Me llamo, Fuera, Iros ..., encara ara se me posa el pel de punta quan ho record.

Quina feta i quin pet que ens varem dur, volíem experiències i en varem aconseguir, això si va bastar amb una de forta per no haver de cercar-ne pus mai més.

Amb el temps vaig sentir una història que contaven una gent de l’entorn del Club Nàutic, no se fins quin punt pot ser vera però per si de cas vos la contaré: Quan feien les excavacions per a fer el Club varen trobar enterrat els ossos amb l’uniforme d’un guàrdia civil amb un tir al cap, ves a saber si a causa de la guerra civil o al estraperlo, aquell home havia acabat els seus dies allà.

Desprès de tot això hagués estat molt interessant investigar si per aquells indrets havia desaparegut un civil que se anomenava José, no ho trobeu ?

Vos puc assegurar que a partir d’aquell dia no ens han quedat ganes de fer cap psicofonia, ni cap experiment paranormal.

He arribat a la conclusió que alguna cosa segur que hi ha, no sé el que, però de totes maneres quan sigui l’hora ja ho sabré, per ara no fris. ;)

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 30 31 32  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS