Administrar

BrainStorm a la mallorquina ...

Torre de l'Homenatge de Bellver o Torre de Babel de Bellver ?

ToniFrau | 19 Març, 2006 13:03

Per ventura, hauríem de canviar el nom de la torre de l'Homenatge de Bellver pel de torre de Babel de Bellver, crec que seria més adequat a la nostra situació idiomàtica.

 

Enhorabona. Ho han aconseguit. Per associació d’idees: tots els que intentem defensar la nostra llengua som d’esquerres, ja en pots pegar de bots que si tu intentes escriure o parlar correctament el català és un roig. Quin desastre deixar que se associí la nostra llengua amb unes idees polítiques.

 

És molt trist veure com ha acabat la llengua dels nostres avantpassats, la de la gent que va ajudar al Rei en Jaume I a la Reconquesta de la nostra illa i sobre tot la dels nostres padrins. No podré oblidar mai aquell perfecte mallorquí que parlava la meva padrina, aquella doneta de Felanitx que va néixer a l’any 1900, una llengua pura i plena d’expressions meravelloses que no he cregut mai que fossin catalanismes.

 

  • Idò... així què és el mallorquí ? SIMPLEMENT el català que es parla a Mallorca.
  • No és correcte dir que l’americà és l’anglès parlat a EEUU ?
  • I el brasiler, no és el portuguès parlat a Brasil ?
  • Per què hem de tenir nosaltres tants de problemes amb la nostra llengua ? 
  • Per què no hem de treure benefici del nostre bilingüisme ?

 

I per si algú es demana  per què el valencià és tan diferent al mallorquí ? Idò molt senzill a la Reconquesta de València hi anaren majoria d’aragonesos i a la Reconquesta de Mallorca majoria de catalans, vet aquí les diferencies. A Mallorca abans dels cristians hi havia els moros i abans dels moros els descendents dels invasors romans que parlaven algun tipus de llatí, quan va arribar en Jaume I se va introduir el català a l’Illa i es va mesclar amb la llengua que es parlava a l’illa d’aquesta manera va néixer el mallorquí.

 

No podem renunciar a la nostra Història, ara entenc perquè és tan important conèixer la història. La Història ens permet veure de on venim, on anem i allà on no em de tornar mai.

 

Les qüestions idiomàtiques sempre han produït anècdotes, ara vos en contaré un parell: A la meva infantesa estava de moda parlar el castellà a les famílies “bien” encara que tots els membres fossin mallorquins, quedava molt poc elegant parlar el mallorquí. A l’escola tot es feia amb castellà, impensable alguna activitat amb una altre idioma. Quan feia el servei militar, a Saragossa me varen arrestar per parlar mallorquí amb un company meu al moment que passava un oficial pel devora. A l’escola a sisè de EGB vàrem començar a estudiar una assignatura nova que es deia Mallorquí, això sí el professor era un capellà, quin temps.

 

Al·lots i al·lotes es ben hora de canviar el xip i que la llengua s’empri per unir a la gent, NO PER SEPARAR-LA.

Comentaris

  1.  
    Enhorabona!!
    Hola amic, he llegit el teu escrit, i és com si estiguessis parlant de Valéncia. Jo soc d'Alcoi una ciutat petita del nord d'Alacant, i allà, la situació es exactament la mateixa, les anecdotes que contes son molt semblants a les d'allà, (dic les d'ALLÀ perque ara visc a Barcelona). A mi, com a la majoria dels meus amics, també em parlaven en castellà per una questió d'estetica. En fi, crec que no hi ha res a fer, la cosa esta ben clara, la gent no s'estima la seva llengua, estan massa ocupats en treballar per guanyar diners i tornar a gastar-se'ls. Una salutació ben forta... Ah,...sempre pots vindre a Barcelona, aqui no tenim "zaplanas", ni "camps", que destrossen la llengua, ni "Lermas" que passen d'ella. Aci, se la estimen i la cuiden. Una abraçada.
    Xavi | 19/03/2006, 17:23
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS